Es parla molt de sortir de la zona de confort, de quan necessari és ampliar-la, de lo molt que et pot nutrir, està també molt associat a superar les pors, etc..
La zona de confort és un tema profundament personal, amb matisos únics per a cadascú.
En el meu cas, estic just en un moment on vull sortir de la meva zona de confort parlant a nivell professional. Tinc ganes d’obrir-me a altres possibilitats professionals.
Amb tota l’arrencada del projecte de coaching al pallars, la veritat que estic molt engrescada i motivada, ja que l’acollida està sent molt més positiva del que havia imaginat.
Per aquest motiu hi vull dedicar un temps especial a desenvolupar alguns projectes per arrancar-los passat l’estiu.
Obrir-me al sector de l’hostaleria
Durant l’estiu tot i seguir amb els acompanyaments individuals, vull obrir-me a la possibilitat de treballar en un altre sector com és l’hosteleria. Un sector que per mi és totalment sortir de la meva zona de confort. Un sector que tinc ganes d’explorar, per diferents motius.
Des del meu punt de vista ara mateix crec que em pot aportar:
- Permetre’m un temps per acabar de definir alguns projectes personals i professionals
- No tenir una presión inconscient económica
- Conèixer gent des d’un altre punt de vista
- Conèixer el sector des de dins
- És un repte personal ja que em fa sortir de la zona de confort professional que estic acostumada
Inputs que he rebut
N’he sentit a parlar molt, he escoltat comentaris de tot tipus.
Des de negatius com:
- Està mal pagat
- És molt dur, és sacrificat
- Et destorota la part social, ja que es treballa molt quan tothom està d’oci
- Els contractes son “esclavistes”
- Els clients molts cops no et tracten bé, son desagraïts
- Etc…
També de positius com:
- És divertit
- Coneixes a molta gent
- Hi ha clients molt amables ii agrais per la feina
- Es una bona manera de fer diners en certes temporades
Sóc partidària d’escoltar activament a la gent, a l’hora que per formar-me una opinió pròpia m’agrada experimentar-ho des de la meva propia experiència i poder extreure’n les meves pròpies conclusions o ideas que realment encaixin amb mi.
Idees preconcebudes
D’entrada per tots els comentaris que he anat sentit al llarg de la meva vida, tinc certa sensació de que la hostelería és un sector “maltractat” especialment algunes posicions en concret.
Ara mateix penso i sento que és un repte personal que em pot nutrir força des de diferents punts. També he de dir que com a repte de sortir de la meva zona de confort se’m barregen diferents sensacions.
Els reptes en general sempre m’han generat curositat, motivació, inquietudi tot i que em costa identificar, estic segura que també els reptes em desperten, pors internes a lo desconegut, a la incertesa… Em costa realment d’identificar aquestes pors ja que penso que miro cap a un altre costat enfocant-me des de la motivació, les ganes de conèixer coses noves, etc.
Perquè em ve de gust aquest repte?
Parlant concretament de la hosteleria ara mateix, estic en un moment que em ve de gust aquest repte
- Per experimentar com es estar de cara al públic contínuament
- Observar les dinàmiques de relació entre els treballadors
- Com es la relació amb els clients (aquesta em genera molta curiositat, crec que puc tenir un conjunts d’experiencies totalment variades)
- També tinc ganes de veure la gent que em coneix la seva reacció
Primer pas: cerca de la feina
Per assolir aquest repte val a dir que el primer repte que he d’afrontar és la cerca de feina.
Com serà?:
- Serà fàcil entrar en un sector on no tinc experiència?
- Encaixaré?
- Tindré oportunitats?
- Podré trobar alguna cosa que a nivell d’horaris em permeti compatibilitzar-ho amb els altres projectes i els estudis?
Aquests i altres dubtes se’m generen alhora de decidir fer el pas a explorar aquest canvi. Però no em faran posposar-ho i m’energetitzo per accionar-ho.
Altres entrades

Quan el passat, el present i el futur seuen a conversar

Límits: Un Viatge d’Autoconeixement i Llibertat

Fer, fer i fer: Ens encega? M’encega?

Exitus, Èxit: Un Viatge de Transformació

Coherència: L’equilibri entre el que penso, dic i faig
