Sabies que èxit i ‘exitus’ comparteixen la mateixa arrel? La primera significa triomf, mentre que la segona representa el final de la vida. Aquesta connexió m’ha portat a reflexionar sobre què significa realment l’èxit en la nostra vida.
En veure una història a Instagram, que va compartir Alex Fernández de Javier Morodo, que deia:
«Recuerda que puedes empezar tarde, empezar de nuevo, perderlo todo, fallar una y otra vez, y aun así tener éxito.»
No vaig poder evitar pensar en com aquesta paraula s’entrellaça amb el nostre final últim, l’exitus.
La Paraula Èxit i el seu Origen
La paraula èxit prové del llatí exitus, que significa “final” o “terme”. Es refereix a la conseqüència encertada d’una acció o d’un projecte.
La paraula exitus la vaig sentir per primera vegada en l’àmbit sanitari, ja que a la meva família —pare, mare, germans, cunyada…— tots treballen en aquest sector. Així que he crescut entre diàlegs de l’àmbit sanitari.
Recordo que va ser la meva germana Cristina qui em va ensenyar aquesta paraula. M’estava explicant com li havia anat la guàrdia al SEM i va utilitzar la paraula exitus. Vaig reaccionar preguntant què significava, i em va explicar que s’utilitza quan una persona mor. Em genera molta curiositat que, quan una persona mor, en l’àmbit sanitari es denomini exitus.
Reflexió Personal sobre la Mort
En els últims anys he reflexionat molt sobre la mort. A la meva família, n’he sentit parlar sovint, com a conseqüència d’estar envoltada de sanitaris.
Tot i que ha estat un tema “recurrent”, quan algú com la meva mare feia comentaris com «quan jo em mori…», a dins meu sorgien un munt d’emocions contradictòries. Era un moment d’estrès per a mi, un tema tabú que em feia reaccionar amb incomoditat, posant-me nerviosa i fins i tot amb certa agressivitat: “¡Ostres, mama! Ja estem amb la mort, sempre has de treure aquest tema?”
Sento que a la societat, i a la meva família, la mort és tabú quan es tracta de parlar de les nostres morts properes. Crec que el fet de no parlar-ne genera molt de dolor, conscient i inconscient, i contribueix a allargar els dols o fins i tot a fer-los crònics.
En el meu cas, una de les morts que més m’ha marcat ha estat la del meu avi matern, Salvador, Salva o Iaio per a mi. Va ser una pèrdua molt traumàtica. La nostra relació era única: ell m’escoltava, sempre es recordava de les meves coses i em preguntava per elles. Em feia sentir estimada i valorada. Com el seu nom indica, i això dona per a un altre article, però sí vull mencionar que d’alguna manera el meu avi unia la família, la SALVAva. Després del seu exitus tot va canviar.
El 8 de maig de 2002, en arribar de l’escola al migdia, vaig pujar a casa per anar a dinar. Només hi era el meu germà gran, en Xavi, i em va dir que m’assegués amb ell al sofà del menjador. Va ser llavors quan em va donar la notícia: el meu Iaio havia mort.
Havia mort el meu IAIO!
La Experiència del Dol
Allò va ser un cop devastador, una cosa que no podia creure.
Els dies següents —el vetllatori, l’enterrament— van ser duríssims. Però no només aquells dies; allò va ser només l’inici d’un dol molt llarg. Vaig passar anys pensant cada dia en el meu avi, sense sentir-me capaç de parlar-ne. Sentia que si ho feia, m’ensorraria. A més, com que la meva mare tampoc no en parlava, sentia que no ho havia de fer per no fer-li mal.
Així, d’alguna manera, es va convertir en un tema tabú. Ningú no parlava del Iaio, mentre jo el tenia present cada dia.
Des de fa uns anys, he aconseguit trencar aquest tabú, expressar el que sento i parlar-ne amb diferents persones. Un veritable èxit! M’ha sanat molt fer aquest pas. Ara puc recordar el meu avi amb felicitat, enfocant-me en l’abundància del viscut en lloc de la manca de la seva absència. Això és un èxit per a mi.
El meu Iaio em feia sentir que estava orgullós de mi, i em sento feliç d’estar redactant aquest article parlant d’ell, amb l’amor que sento que vaig rebre d’ell i que també li vaig correspondre. Em sento agraïda per tot el que vaig viure amb ell i amb la meva àvia Conchi. Sé i sento que encara està molt orgullós de mi, alhora que em sento orgullosa de mi mateixa escrivint aquest article al meu blog.
Estic agraïda, feliç i alliberada. Va d’això, la llibertat?
Aquí, en aquest viatge per Malàisia, he anomenat aquesta experiència #experimentolibertad. Estic a la recerca d’alguna cosa, tot i que realment no sé ni què busco.
D’Exitus a Èxit a la Vida
Sempre m’ha fet pensar molt com, sent la mort una cosa que tots experimentarem, es tracti com un tema tan tabú.
Preguntes com:
- Hi ha alguna cosa després de la mort?
- Hi ha un cel o un infern?
m’han rondat pel cap. Avui dia, crec en l’ànima i en que la nostra vida és una sèrie de passos cap a un propòsit. Tenint en compte les paraules exitus i èxit, m’ajuda a sostenir aquesta idea de vida.
M’explico: si la nostra ànima ha vingut a aquesta vida per encarnar-se en aquest cos, seria com una partida de videojoc en la qual, en un moment, arriba el exitus, i també l’èxit. Aquestes paraules em transmeten la idea de passar d’un lloc a un altre. Fins i tot en anglès també tenim «exit», i totes semblen indicar el pas d’un punt A a un punt B.
Ara em sento molt més alineada amb la idea que la meva ànima s’ha encarnat en el meu cos present per aprendre certes coses fins que arribi al «exit», exitus, èxit, i així passar al següent nivell.
Que cada exitus i cada èxit ens acostin més a comprendre la nostra veritable essència.
Gràcies, gràcies, gràcies!