Coses que vaig aprendre al sector industrial

M’he mogut professionalment, sobretot en el sector industrial. Un entorn una mica hostil per a mi d’entrada, tot i que després d’haver fet una ingenieria informàtica ja començava a estar curtida.

Perquè ho sentia un entorn hostil?

Doncs com et pots imaginar el sector industrial encara a dia d’avui el formen sobretot homes, especialment en els càrrecs de més responsabilitat.

Jo vaig iniciar en aquest sector quan tenia 23 anys, dona i rossa. Un prototip que sembla que com a dona, haver estudiat una enginyeria informàtica no tenia cabuda i si li sumem que sóc rossa sembla que no hauria d’haver sigut capaç de treure-me-la. Sentia que només existia el meu físic i el meu gènere, els meus coneixements no tenien valor.

Dic això fruit de tots els comentaris que he anat rebent al llarg dels anys, tant a la carrera com a l’entorn professional.

Comentaris com:

Què fas en aquesta classe? Una noia com tu aquí no encaixa.
Com pot ser que una noia com tu treballi al departament d’informàtica?
Em pots passar millor amb el teu company, per resoldre la incidència?
Què guapa ets, que fas aquí?
…

I un llarg llistat de comentaris, qüestionaments i observacions referents al meu físic i/o gènere. Més endavant faré un article dedicat a les meves experiències envers aquestes situacions.
Això em generava continuament debats interns i un munt d’emocions que no volia atendre i vaig anar construint tot un seguit d’armadures per seguir en aquell camí i sostenir de la manera que bonament podia tots els obstacles que m’anava trobant. Al mateix temps que m’anava desconnectant de les meves emocions.

Part de la meva trajectòria professional

En la meva trajectòria professional com a ingeniera informàtica i posteriorment com a “Digital Project Manager”, estava molt a prop dels equips directius, tenia relació directe. Veia com es prenien les decisions, el paper que tenia cada un dels membres, com es relacionaven entre ells, etc

Havia moltes coses que em cridaven l’atenció com ara, la incoherencia de les actituds que es donaven dins d’una reunió y les que es prenien fora.

Com hi havia tot de jocs polítics entre els membres per aconseguir decisions de nous projectes, així com la decisió dels budgets i maniulació d’aquests entre departaments.

Amb el temps podia veure clarament que tot i haver una jerarquia molt marcada a les empreses, no semblava que els rols que figuraven per escrit als organigrames corresponguessin amb les tasques i responsabilitats reals que veia que asumia cada membre. Sentia i veia molt desordre.

La meva experiència

Sense anar més lluny parlaré del meu cas particular. De la meva última etapa al sector, desde la posició de “digital project manager”. Un càrrec nou a l’empresa, on encara no tenien definides les funcions, tasques i responsabilitats.

Nou càrrec nou inici, idealització

Quan vaig creure i sentir que poder tenia la oportunitat de tenir un nou càrrec en la posició que m’havia estat preparant a nivell acadèmic i professional, tenia una motivació interna, estava alegre, tenia ambició, em sentia il·lusionada.

La possibilitat d’aconseguir el que estava buscant, em feia sentir empoderada i amb un objectiu clar. Anava cobrant tot sentit, el temps que havia dedicat a les formacions i l’experiència adquirida.

Les noves oportunitats per mi sempre han sigut reptes, opcions a descobrir i créixer. Els reptes em desperten la curiositat, em generen motivació…

M’imaginava en la meva nova posició, emocionada, desenvolupant i construint projectes. Creant un equip on es pogués desenvolupar la creativitat i l’assoliment dels objectius amb una comunicació orgànica. Un cert poder de decisió que em permetés sentir-me realitzada i nutrida. Un ascens salarial amb coherència amb la posició.

Realitat que vaig viure

Per sobre meu havia un director digital. Val a dir, que a l’inici del departament el director digital em va convocar a una reunió per coneixe’ns i iniciar la feina, així com per exposar-me que ell de temes digitals no en sabia, ja que venia de l’àrea comercial.

És un bon professional i entenc que la seva experiencia era superior a la meva, en altres àrees.

Em va comunicar que hauria de ser la seva mà dreta, que li havia d’ensenyar el món digital.

D’entrada em va descol·locar molt, per un costat em feia sentir que confiava en mi, però d’altre banda sempre havia assumit que aprendria dels meus superiors més que ells de mi, pel que fa a l’àrea professional i no al revés.

Quan em van comunicar el meu càrrec, el CEO (Chief Executive Office) i el CIO (Chief Information Office), ja no em va agradar el salari que l’acompanyava ni la posició. La meva idealització de la situació no iniciava com esperava, però bé, no era el meu únic objectiu el tema econòmic, pel que seguia amb ganes de experimentar aquella nova oportunitat.

Com tenia un càrrec nou no estava definit quines eren les tasques i responsabilitats de la posició. Així que vaig anar assumint i desenvolupant les tasques que se’m demanaven i d’altres que per la feina que feia sentia que també eren responsabilitat meva.

Vaig definir i construir l’equip:

Vaig cercar personal
Fer entrevistes de feina
Seleccionar els perfils adequats per desenvolupar els projectes.

Liderava un equip que ens dedicavem a desenvolupar projectes de màrqueting, comunicació i integració de softwares. Definia l’estratègia de cada un dels projectes. Els budgets necessaris per a cada un. Gestionava i organitzava l’equip, assignant les tasques a cada membre. Entre moltes altres.

Anaven passant els mesos i la meva motivació anava disminuint. Tenia un malestar internt que no entenia, ja que d’alguna manera estava en la posició que havia idealitzat. Pero la posició, les tasques, responsabilitats i salari, les sentia amb incoherencia.

Departament de Recursos Humans (RRHH)

No em sentia recolzada pel departament de RRHH, ja que per exemple com he comentat la cerca de personal, la vam fer des del departament digital, sense un recolzament directe de RRHH, més que per la part administrativa de signatura de contractes.

A nivell individual ni tan sols tenien definit que representava estar en la posició de “Digital Project Manager”.

Quan va cobrar sentit el meu malestar

Després de molts mesos i varies sol·licituds, Recursos Humans va penjar la DPT (“Descripción del puesto de trabajo”) corresponent al meu càrrec.

Aquí es quan va cobrar sentit el meu malestar intern. Portava mesos sentint que les tasques que asumia, rol, etc no eran coherents amb el meu càrrec, salari i posició.

Al llegir-la se’m van despertar moltes sensacions. Clarament estava assumint moltes més responsabilitats de les que em pertocaven segons la DPT. Se’m va fer evident que no estava ocupant la posició que em corresponia. Alhora que quedava clar que RRHH no sabia quina feina feia, ni desenvolupavem exactament al departament.

No m’estava respectant, no era coherent amb la posició que havia d’ocupar dins del sistema departamental a l’empresa.

Desordre als sistemes

Aquest fet entre d’altres, em van fer adonar que el desordre que es genera en els sistemes, és l’encarregat molts cops de generar els conflictes interns i externs, dificultats en la comunicació, incoherencia en les responsabilitats, malentesos, etc.

Neix d’aquí la meva inquietud per descobrir com el desordre als sistemes té una repercussió directe en la salut d’aquests.

Gràcies a les experiències d’incoherència interna

Gràcies a l’experiència que vaig viure durant els últims anys al sector industrial, vaig començar a obrir la meva mirada i motivació cap a altres àrees. Inicialment amb el coaching sistèmic, ja que donava sentit a la incomoditat que portava anys experimentant.

Els moments o èpoques de malestar tot i que en molts moments no em deixen veure més enllà d’aquest, també son els que més m’han ajudat i ensenyat a creixer.