Jelous de nou!. per començar, dir q surts molt maca a la foto, somrient, tranquila i relaxada. Crec q es l’objectiu a la vida i diuen q es consegueix a partir dels 55, en la majoria de casos. Un cop un ja aparta dificultats i engoixes, responsabilitats, deutes, pors, males influencies….i descubreix q amb poques coses q de debó li agraden, es pot ser feliç, i q tot el q ens envolta, es aixó, coses q ens envolten i ja està.
Entendre q hi ha amistats q no valen la pena, ni feines magnifiques, ni calen sous extravagants per comprar ilusions q es difonen amb el temps, ni fills 24h a les nostres vides, ni pares eterns, ni gestions administratives inacabables (porto 6 mesos amb la testamentaria). Potser una bona fotografia, un relaxant passeig o una bicicletada exigent son el q més importen en realitat. Un massatge, una obra de teatre o escriure, com fas tu… felicitats per les reflexions. Sergi

Responder