Qui sóc?
Em dic Adriana Aleu. Bé, a dia d’avui, sóc la meva millor versió que puc ser amb el que he experimentat. És important per mi, re-descobrir-me dia a dia, en aquest viatge que estic fent i això comporta que la descripció de qui sóc avui sigui diferent, espero, que a la de qualsevol dia del futur.
Dit això, vull compartir una mica el meu recorregut.
Sóc la segona de cinc germans i la primera noia. Tinc un nucli familiar divers que en algun o diversos dels meus articles del blog personal explicaré.
No tinc records molt nítids de la meva infància, encara que cada vegada van emergint més i més.
Alguns records que em comenten de quan jo era petita:
- De bebè no menjava res, la meva mare estava desesperada, tot i que dormia molt.
- Era una nena tranquil·la, podia passar hores jugant sola.
- Era molt curiosa, feia preguntes continuament per entendre com funcionaven les coses, com s’utilitzaven, quina era la finalitat…
- En alguns aspectes, fins i tot em diuen que tenia una mena de TOC. De petitona, quan estava al parc (de casa), em donaven colors i els ordenava per ordre cromàtic i amb totes les puntes amunt o avall. Si me’ls desordenaven, els tornava a ordenar de nou.
- Malgrat que comentaven que no menjava res, un dia en un bar el meu pare va demanar “cap i pota” i per sorpresa de la meva mare, en vaig menjar. La meva mare no s’ho podia creure. En aquest moment, el meu pare diu que va ser una mostra del caràcter particular que tenia.
Vaig tenir una infància i adolescència tranquil·les. Era aplicada, estudiosa i responsable. Feia moltes activitats extraescolars com ballet, piano, entre altres.
Quan vaig acabar els estudis obligatoris, vaig decidir estudiar una carrera: Enginyeria Informàtica. Posteriorment, em vaig aventurar en un màster de Comunicació i Màrqueting Digital per complementar la meva feina en aquell moment.
A l’empresa on treballava es va obrir un departament digital, això em va permetre que portés els projectes de comunicació, marketing i integració de softwares. Treballava en un grup d’empreses i jo estava a l’empresa que donava els serveis al grup. Així que portava els projectes de cada una de les empreses del grup.
Passats uns quants anys, la meva vida que semblava que tenia tot el que creia i que m’havien dit que havia de tenir i/o aconseguir, ho tenia, però alguna cosa en el meu interior no encaixava. Tenia una vida còmoda, estable, tot i així no em sentia nodrida.
Final d’una etapa, canvi de direcció
En aquell moment vaig decidir iniciar un camí paral·lel de creixement personal.
Em vaig aventurar en un camí cap al meu interior, sempre havia estat enfocada cap a fora, és a dir, cap a la feina, cap als estudis, cap a la família, amics…
Al principi, no estava del tot segura del que volia dir iniciar aquest procés, però aviat es va convertir en una decisió encertada, un descobriment i una aventura.
He passat per moltes etapes, entre elles l’etapa on em vaig adonar que havia de canviar el meu àmbit professional, ja no era el meu lloc.
Després de formar-me en diferents mètodes, teràpies i coaching, com la diplomatura que vaig fer de BioneuroemocióⓇ, la formació de PlayterapiaⓇ, el màster en coaching existencial,vaig comprendre quin era el meu veritable camí.
En aquell moment sentia i sento que he d’acompanyar altres persones en el camí cap al seu interior, cap a la seva veritat.
A dia d’avui segueixo treballant-me i coneixent-me. Sóc del pensament i sentiment que no puc acompanyar a ningú a llocs que jo no conec o no he visitat. Per aquest motiu segueixo treballant en mi, ja que a part de que s’ha convertit en el meu estil de vida, em permet seguir creixent personal i professionalment.
Què he descobert en aquest viatge?
És un viatge d’ampliació de consciència.
Un viatge que m’ha permès:
- Descobrir-me
- Entendre’m
- Coneixer el meu ego
- Adonar-me i identificar quan actuo des de l’ego o des de l’essència
- Reconnectar amb les meves emocions i sentiments
- Entendre les intencions positives dels meus actes
- Identificar i reavaluar creences
- Entre moltes altres
M’ha permès i em permet viure amb molta més coherència i congruència en el que penso, sento i noto. Viure des de la part més autèntica i genuïna.